MIT
 TàrtarEn la mitologia grega el Tàrtar és la regió més profunda del món. Originàriament es considerava que es trobava per sota de l’Hades i que hi havia la mateixa distància d'un a l'altre que del cel a la terra. Allí va ser on Úranos va tancar els seus monstruosos fills, els ciclops i els hecatonquirs, que en van ser alliberats perCronos, el qual els va tornar a tancar |  Camps ElisisEn la mitologia grega, els camps Elisis o simplement l''Elisi , és el lloc de l'inframón on els herois i la gent virtuosa gaudeixen el descans després de la seva mort.Els camps Elisis grecs és una traducció de l'antiga mitologia egípcia d'Aaru, considerat un lloc a l'est i era descrit com un delta o una sèrie d'illes cobertes de canyes. |  Escil.la i CaribdisEscil•la i Caribdis eren dos monstres marins que guardaven un estret pas marítim, i que tradicionalment s'ha identificat amb l'Estret de Messina, entre Itàlia i Sicília.Escil•la era una criatura marina de sis caps, que des del fons d'una cova vigilava el canal, atacant i devorant als mariners; en la riba oposada hi vivia Caribdis, un altre monstre marí, que s'empassava enormes quantitats d'aigua tres vegades al dia i les escopia altres tantes vegades, adoptant així la forma d'un remolí capaç d'e |
|---|---|---|
 Hermesera el missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia dels lladres i dels mentiders. |  HerectoraquisEn a mitologia grega els hecatonquirs , coneguts també com aCentimans , eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i Urà. El seu pare els va llançar al Tàrtar, però Cronos els va rescatar, ajudant-lo ells a capar i derrocar Urà. Després d'ajudar Cronos, aquest els tornà a tancar al Tàrtar, on romangueren vigilats per Campe fins que Zeus els rescatà. Durant la guerra dels titans, els hecatonquirs llançaven contra aquells roques de cent en cent |  Centauresels centaures eren unes criatures meitat home, meitat cavall. La tradició els fa fills d'Ixió i Nèfele. |
 GanimedesSegons la mitologia grega, Ganimedes fou un jove del qui Zeus se n'enamorà, el segrestà i el va mantenir a l'Olimp com a catamita. Ganimedes pertanyia a la família reial de Dard ània; segons Homer, era el fill petit del Rei Tros i la nimfa Cal•lírroe. Els seus germans eren Ilos, rei de Troia, i Assàrac, rei de Dardània. |  Mont OlimpEl Mont Olimp és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.919 m al pic anomenat Mítikas .El massís de l'Olimp marca el límit entre la plana de Macedònia, al nord, i la Tessàlia al sud. Arreu del món, hi ha fins a 18 muntanyes diferents amb el mateix nom, a les illes gregues, Xipre, Nova Zelanda, els Estats Units, etc. També hi ha una muntanya amb el mateix al planeta Mart. |  PolifemEra un ciclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa. |
 Circefou una bruixa mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del tità Hèlios i de Perseis. El seu germà era Eetes, rei de la Còlquida i la seva germana era Pasífae, reina de Creta. |  PosidoEra el déu dels oceans. Malgrat que va ser el rei dels mars, mai es traslladava en vaixell, solia moure's amb una quàdriga impulsada per dofins. |  ZeusÉs déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp |
 HadesHades era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani Haidou era el genitiu de la paraula, i significava "la casa d'Hades"; el seu nominatiu Haides, era originalment la designació de l'estança de la mort. |  NinfaSón divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars ,dels rius i dels llacs , dels boscos , i de les muntanyes . |  CronosEra fill d'Urà i Gea. Va ser el rei delsTitans i pare de Zeus.[1] Sovint ha estat confós amb el seu homònim Chronos. A la mitologia romana, Cronos s'identifica amb el déu Saturn. |
 Brau de la CòlquidaEra el país on es trobava el velló d'or, regal dels déus que aportava prosperitat a qui ho posseís . |  TitansUna divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp. Els titans i les titànides són els 6 fills i les 6 filles d'Urà (el Cel) i de Gea (la Terra). |  Déu BacusDéu del vi en les mitologia gre |
Argument de la pel·licula:
Percy Jackson no se sent un heroi. El semidéu fill de Posidó -el déu grec del mar- poder salvar el món en una ocasió, però Percy està començant a pensar que va poder ser fruit de la casualitat. Ara que en Percy ha descobert que té un germanastre que és un monstre, es pregunta si ser el fill de Poseidó és una benedicció o, més aviat, una maledicció. No obstant això, Percy no té temps per perdre. Les fronteres màgiques del Campament Mestís estan caient i una serie de ocurrences dels monstres mitològics amenaça amb destruir el santuari dels fills dels déus. Per salvar el refugi dels semidéus, Percy i els seus amics han de trobar el llegendari velló d'or màgic. El viatge els porta fins a Washington, DC i la costa de Florida, on s'embarquen en una perillosa odissea a través de les aigües del inexplorat i mortífer Mar dels Monstres, al qual els humans coneixen com Triangle de les Bermudes. En la seva aventura s'han d'enfrontar a un toro gegant mecànic que escup foc, a criatures terrorífiques de la mar, a ciclops gegants i altres semidéus de lleialtats desconegudes. Les espases estan en tot l'alt i si Percy no surt victoriós, el Campament Mestís deixarà d'existir i l'Olimp sucumbirà.
Història de Jaso i els argonautes i el velló d’or:
Jasó és un heroi tesali. Jasó i els Argonautes van ser enviats a la recerca del Velló d’Or perquè el seu tiet li va dir que si anava a buscar el Vello d’Or, ell li tornaria el tron d’Éson, el seu pare.
Jasó va encarregar a Argos, servent d’Hera, que construís una nau de cinquanta rems amb fusta del mont Pèlion.
Jasó convocà tots els herois de Grècia per acompanyar-lo al viatge. Quan va arribar a la Còlquida, Jasó es presenta davant del rei Eetes i li demana el Vellóp d’Or; i li diu que abans té que fer i passar dos proves: junyir dos enormes vaques ferotges amb peülles de bronze que respiraven foc i tot seguit arar amb ells un camp i sembrar-hi les dents del drac de Cadme.
Amb l’ajuda de Medea que va ser la filla d'Eetes, qui s’enamora de Jàson. Per aixó ella va adormir al drac que el custodiava, un cop adormit s’apoderen del velló penjat d’un arbre i fugen en l’Argo emportant-se Apsirt.
Després Medea esquartera al seu germà Apsirt perquè veuen que el seu pare els persegueix, d'aquesta manera podran perdre temps i escapar.
Després de deu anys van tenir dos fills, eren feliços però Jasó decidí divorciar-se d'ella i casar-se amb la filla del rei.
El rei Atamante havia tingut dos fills: un nen, Frixo, i una nena, Hele. Després de la mort de la seva mare, el seu pare es va tornar a casar amb Ino, amb la que també va tenir dos fills.
La reina Ino va ser una madrastra molt dolenta per a Frixo i Hele. Desitjava desfer-se d’ells, perquè fossin els seus propis fills qui heretessin el regne. Així que va idear una estratagema perversa.
Va encendre foc sota el terra dels graners, perquè es torressin els grans de blat destinats a la sembra. Quan els homes van sembrar el gra, res no va brotar de la terra. Amenaçat el país per la fam, el rei va enviar emissaris a consultar l’oracle de Delfos, per saber què havia de fer.
Quan els emissaris tornaven, la reina Ino els va interceptar i els va subornar perquè diguessin el que ella volia: que els déus exigien el sacrifici de Frixo i Hele com a ofrena per fer créixer el blat. El poble va exigir que el sacrifici es dugués a terme, i el rei es va veure obligat a preparar la mort dels seus fills.
El déu Hermes, que s’havia adonat de tot, envià als nens un moltó ("carnero") alat, amb la llana d’or. Els nens hi van pujar a sobre i es van elevar pels aires, fugint dels seus botxins. Muntats sobre el moltó, viatgen cap a orient, però Hele, entusiasmada per la sensació de volar, es va deixar d'agafar a la pell del moltó, i quan va mirar avall per poder veure el mar, en veure’s a gran alçada es va marejar i va caure a les aigües, on es va ofegar.
Finalment Frixo va arribar a la Còlquide, on va ser acollit pel rei d’aquell país, Eetes. Anys després, Frixo es va casar amb la filla del rei Eetes, i van tenir quatre fills. Com a mostra d’agraïment, Frixo va sacrificar el moltó, i va oferir la seva llana el velló d’or com a regal al rei, que el va penjar d’una alzina en un bosc sagrat. Dia i nit el guarda un drac enorme, mentre que en els camps dels voltants pasturen grans toros salvatges.
Història d’Ulisses:
Odisseu, rei d'Ítaca, el nom grec és Odisseu, és fill de Leartes i Anticlea. La intervenció d'aquest heroi en la Guerra de Troia va ser decisiva ja que va ser seva la idea del Cavall de Troia. Les seves aventures durant el viatge de tornada i seu arribo al país natal formen L'Odissea, la segona de les dues obres immortals d'Homer. Immediatament després de la partida de Troia, Odisseu arriba a l'istme de Tracia, la ciutat dels Cicones, i encara que aconsegueix saquejar, perd a setanta-dos dels seus companys en un sorprenent atac. Desviats pel vent van arribar a la terra dels lotòfags, que s'alimentaven de la flor de lotus, la qual provocava la pèrdua de memòria. Aquests els van oferir lotus, després els navegants van oblidar la seva pàtria. Finalment, Odisseu va aconseguir que els mariners tornessin a les seves embarcacions, per seguir rumb a Ítaca. Arriben en primer terme al país dels Cíclops on el monstre Polifem tanca a Odisseu amb dotze dels seus companys en una caverna. Quan ja havia devorat a sis grecs, Odisseu aconsegueix emborratxar al monstre i li treu el seu únic ull, de manera que aconsegueix escapar amb la resta dels seus companys. A partir de llavors Odisseu és perseguit per la ira de Posidó, déu del mar i pare de Polifem, qui ho persegueix amb terribles tempestes durant el seu viatge, mantenint sempre allunyat del seu país. A l'illa d'Èol, el guardià dels vents, troba una amable hospitalitat i en partir el déu li lliura una bossa de cuir en què es trobaven tancats tots els vents, amb excepció del benèfic Oest, perquè els porti en nou dies a la costa d'Ítaca.
Gea i Urà
Urà anava cada nit a cobrir la terra i unir-se a Gea . D'aquesta unió van néixer els titans Criatura, Ceo , Hiperión , Jàpet , Oceà i Crono, i les titánides Temis , Rea , Tetis , Tea , Mnemósine i Febe , models de bellesa i deïtats d'animals i vegetals , oceans , boscos , mars , llacs i rius . Però els seus fills menors van resultar ser monstres : els Cíclops ( Arges , Brontes i Estéropes ) , gegants d'un sol ull , i els Hecatonquirs ( Coto, Briareu i Giges ) , gegants de cent braços i cinquanta caps . Urà es va avergonyir d'ells i va decidir tancar-los en el Tàrtar , el món de les profunditats i la foscor . Gea però els estimava , així que va incitar als titans que es rebel·lessin contra el seu pare . Urà va acabar per tancar- també en el Tàrtar . Gea va acudir a ajudar-los amb les titánides . Però tot just alliberats , els ciclops van atacar als titans , i els Hecatonquirs a les titánides , gelosos de la seva bellesa . Gea es va veure llavors obligada a tancar pel seu compte i per sempre a cíclopes i hecatónquiros. Gea va demanar ajuda als seus fills, titans, per venjar-se d'Urano, però només Cronos va estar disposat a complir amb la seva obligació. Cronos va trobar a Urà confiat en braços de Nix, amb la qual havia engendrat a Tànatos i Hipnos, i li va castrar amb una falç de pedernal que li havia donat Gea, llançant els genitals després d'ell. En esquitxar la sang (o, segons el mite, el semen) d'aquests en la Terra, van sorgir els Gegants (més tard destruïts pels déus amb l'ajuda d'Heracles), les Erínies, les Melias (nimfes dels freixes) i, segons alguns, els Telquines. Cronos va llançar al mar la falç (que va donar origen a l'illa de Corfú, encara que altres versions expliquen que la falç ensangonada va ser enterrada i d'ella va néixer la fabulosa tribu dels feacis, que habitava aquesta illa) i els genitals d'Urà, on van produir una escuma de la qual va néixer Afrodita. Cronos va tancar llavors a Urà en el Tàrtar juntament amb els cíclopes i hecatónquiros, a qui també temia. Després d'aquesta victòria Cronos va pujar al tron i va regnar en l'Univers . Gea i Urà , posseïdors del coneixement de l'avenir , van vaticinar que un dels seus fills li arrabassaria el poder , com ell havia fet amb el seu pare , pel que Cronos va devorar als seus cinc primers fills a mesura que van anar naixent . Quan Rea va quedar embarassada per sisena vegada , desesperada al veure com Cronos engolia els seus fills , es va amagar a l'illa de Creta , on va donar a llum a Zeus . Va enganyar a Cronos , donant-li a menjar una pedra embolicada en bolquers . Zeus va créixer en secret , i en ser major , amb l'ajuda de Gea , li va donar a Cronos una poció que li va fer vomitar als seus germans . Amb la seva ajuda i amb la dels Cíclops , que havia alliberat del Tàrtar , va aconseguir vèncer Cronos i als Titans . Cronos va ser encadenat al Tàrtar i Zeus va ocupar l'Olimp .
Cronos i Rea
Apartat Urà del poder de l'Univers, Gea va donar pas a la dinastia del seu fill Cronos, que encara que menor que Tità havia estat l'heroi de la lluita contra el seu pare. Tots dos van arribar a un pacte secret, Cronos seria considerat com a sobirà, però a condició que devorés a tots els fills homes que pogués engendrar. Així la successió passaria a la branca primogènita de Tità. Cronos comença doncs el seu regnat amb la mateixa obsessió que el seu pare; eliminar el seu descendència.
Cronos va triar com a esposa a la seva germana Rea. El seu pare, probablement per venjar-se de haver quedat inútil, li profetizo que al seu torn seria desposseït del tron pels seus fills. Llavors es va transformar en un monarca molt més despòtic que el que havia estat el propi Urà. Per tal de conjurar la predicció, va complir tan exageradament el pacte amb el seu germà gran, que va ser devorant successivament als seus fills -sense distinció de sexes- haguts amb la seva esposa a mesura que aquesta els anava il·luminant: Hades i Posidó homes, Deméter, Hera , Hestia, femelles. En néixer Zeus, la seva mare indignada, en comptes de donar-perquè s'ho engolís, li va lliurar una pedra embolicada en bolquers i ell, sense pensar-ho, es va empassar l'engany, caient immediatament postrat amb aguts dolors de ventre.
Cronos va triar com a esposa a la seva germana Rea. El seu pare, probablement per venjar-se de haver quedat inútil, li profetizo que al seu torn seria desposseït del tron pels seus fills. Llavors es va transformar en un monarca molt més despòtic que el que havia estat el propi Urà. Per tal de conjurar la predicció, va complir tan exageradament el pacte amb el seu germà gran, que va ser devorant successivament als seus fills -sense distinció de sexes- haguts amb la seva esposa a mesura que aquesta els anava il·luminant: Hades i Posidó homes, Deméter, Hera , Hestia, femelles. En néixer Zeus, la seva mare indignada, en comptes de donar-perquè s'ho engolís, li va lliurar una pedra embolicada en bolquers i ell, sense pensar-ho, es va empassar l'engany, caient immediatament postrat amb aguts dolors de ventre. Zeus, ja adult, va entaular contra els seus germans una guerra coneguda com la Titanomàquia, de la qual existeixen diverses versions. La més coneguda relata que en el seu bàndol militaven els seus germans i la oceánide Estigia (una de les tres mil filles del tità Oceà i la seva germana Tetis), que governava sobre una extensa llacuna subterrània. Els titans i part dels seus fills es van alinear del costat de Cronos. En aquesta lluita monstruosa i sense quarter tremolar el cel, la terra i el mar. Els titans van ser vençuts i llançats al Tàrtar i Cronos va poder ser desterrat a Itàlia gràcies a l'ajuda que van prestar a Zeus i als seus germans els Cíclops i els Hecatonquirs o Centimanos, que van oferir a les divinitats, per haver-los alliberat, terribles
Història de Jaso i elsargonautes i el vellód’or.
Trobar el velló d'or era la missió que va imposar el rei Pèlias al seu nebot Jàson, que reclamava que la corona del regne a un país de Grècia. Jàson va acceptar la missió, però no la podrà fer tot sol.En aquest mite, per ajudar a Jàson, intervenen altres herois de la mitologia grega, com Hèrcules o Peleu, el pare d'Aquil·les i el musicOrfeu, entre d'altres. El grup d'herois per aquesta empresa tant perillosa es diuen els argonautes.El nostre grup d'herois ha de navegar fins a l'extrem més remot del Mar Negre, a la Còlquida, on el velló d'or era custodiat per un drac immens, però amb l'ajuda de Medea, que estava enamorada de Jàson per una fletxa d'Eros, van poder aconseguir el preciat objecte, fent que el drac s'adormís gràcies als encanteris de Medea.Jàson havia promès la seva mà a Medea si aquesta l'ajudava a aconseguir el velló, però quan no va poder ser el rei de la seva partia, van marxar a Corint, on Jàson es va prometre amb la princesa en matrimoni, deixant de banda Medea, i justificant-se dient que aixi els seus fills tindrien un bon futur. Jasó va parlar amb els seus vells amics per que oferissin hospitalitat a Medea, però aquesta no es va conformar.Medea, com a venjança contra això i la pròpia princesa, va fer un vestit per la núvia i el va posar en verí. La princesa va estar encantada amb el regal de Medea, però quan se'l va posar, va morir. Medea va acabar la seva venjança contra Jàson matant els fills que havia tingut amb ell, i Jàson, desprès d'això, va acabar per deixar-se caure sobre la seva espasa, suïcidant-se.