NINFA

En la mitologia grega, una nimfa (en grec antic, νύμφα) és una deïtat menor femenina típicament associada a un lloc natural concret, com pot ser una deu, un rierol, una muntanya o una arbreda. Se'ls aplicava el títol de olímpiques, i es deia que eren convocades a les reunions dels déus en l'Olimp i que eren filles de Zeus. Diferents dels déus, les nimfes solen considerar esperits divins que animen la natura, es representen en obres d'art com belles donzelles, nues o seminues, que estimen, canten i ballen. Poetes posteriors les descriuen a vegades amb cabells del color del mar.1 Es creia que habitaven a la terra: en arbres, en els cims de muntanyes, en rius, rierols, canals i grutas.2 Segons el lloc que habitin les hi crida Agrònoms (ἀγρονόμοι), 3Orestíades (ὀρεστιάδες) 4 i Nàiades (νηϊάδες) .5 Encara que mai envelleixen ni moren per malaltia, i poden engendrar dels déus fills completament immortals, elles mateixes no són necessàriament immortals, podent morir de diferents formes. Homer les descriu amb més detall presidint sobre els jocs, acompanyant a Artemisa, 6 ballant amb ella, teixint en els seus coves peces porpres i vigilant amablement la destinació dels mortales.7 Al llarg dels mites grecs actuen sovint com a ajudants d'altres deïtats principals, com el profètic Apol·lo, el amant de la gresca déu del vi Dionís i déus rústics com Pa i Hermes. Els homes els oferien sacrificis en solitari o juntament amb altres déus, com ara Hermes.8 Sovint eren l'objectiu dels sàtirs. El matrimoni simbòlic d'una nimfa i un patriarca, sovint l'epónimo d'un poble, es repeteix sense fi en els mites fundacionals grecs; la seva unió atorgava autoritat al rei arcaic i el seu llinatge.