top of page

QUE ES LA MITOLOGIA?

El terme mitologia fa referència a un sistema relativament coherent de mites que es fonamenten una religió o un sistema decreences, o bé un conjunt de relats i personatges que es mantenen a la cultura popular. Un mite té com a característica principal ser una narració on no es pot destriar fàcilment el contingut i la història. Els temes es basen a explicar l'origen de l'Univers o de la societat humana, dels costums o fets nacionals importants.La mitologia rau en la base de la majoria de religions. Tot i que molts creients es poden ofendre si s'anomena mitologia al seu sistema de creences, d'altres accepten que no cal creure literalment en les històries que surten als textos sagrats, sinó que cal veure-les com a representacions figuratives (al·legories) del seu sistema de fe. Tot i això, el terme mitologia s'aplica més sovint a llegendes o històries de religions antigues, com la grega o la romana.En moltes cultures sobreviuen de forma fragmentària mites o llegendes que són d'origen molt antic i que no estan lligades a la religió o religions majoritàries en aquella cultura en temps moderns. En la majoria de les societats modernes, aquests mites ja no es prenen com a veritables o com a explicació de cap fenomen, sinó com un llegat cultural d'altres temps o com a històries per a la mainada. D'altra banda, hi ha obres de ficció (per exemple, El Senyor dels Anells o Star Trek), que comparteixen moltes de les característiques dels relats mitològics clàssics. Moltes llegendes urbanes també tenen trets en comú amb els relats mitològics.Actualment, moltes de les grans religions són monoteistes a diferència del que succeïa a l'antiguitat, quan diverses religions importants eren politeistes. Generalment, la mitologia admet l'existència d'un déu i de diverses criatures mitològiques i espirituals (com els àngels o els esperits), si bé hi ha alguna religió –com per exemple el budisme– que nega explícitament la idea d'un déu antropomòrfic; malgrat això, sí que admet l'existència d'alguna entitat sobrenatural. Els déus gairebé sempre són un exemple a seguir quant amoralitat i pauta de conducta, malgrat que en la religió grega antiga els déus tenien, curiosament, un comportament "arbitrari" i "desordenat". La mitologia presenta moltes similituds amb altres rondalles tradicionals que, en aquest darrer cas, no sempre tenen un origen i un contingut religiós.

Els dotze déus de l'Olimp

  • Zeus: déu suprem de l'Olimp, el seu regne és el cel (identificat amb el romà Júpiter).

  • Hera: esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (identificada amb la romana Juno).

  • Poseidó: germà de Zeus, déu del mar (identificat amb el romà Neptú).

  • Demèter: germana de Zeus, deessa de l'agricultura (identificada amb la romana Ceres).

  • Hestia: germana de Zeus, deessa de la llar (identificada amb la romana Vesta)

  • Atenea: filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra i de la intel·ligència (identificada amb la romana Minerva).

  • Apol·lo: fill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina (sense equivalent romà).

  • Àrtemis: filla de Zeus i germana d'Apol·lo, deessa de la caça (identificada amb la romana Diana).

  • Afrodita: deessa de l'amor i de la bellesa, nascuda de l'escuma marina (identificada amb la romana Venus).

  • Hefest: fill d'Hera, déu del foc i de l'artesania (identifit amb el romà Vulcà).

  • Ares: fill de Zeus, déu de la guerra (identificat amb el romà Mart).

  • Hermes: fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers (identificat amb el romà Mercuri i dels

Déus olímpics posteriors

  • Dionís: fill de Zeus, déu del vi i de la disbauxa (identificat amb el romà Liber Pater).

Déus del món subterrani

  • Hades: germà de Zeus, déu del món dels morts (identificat amb el romà Dis Pater).

  • Persèfone: filla de Zeus, esposa d'Hades (anomenada Prosèrpina pels romans).

Déus menors

  • Eros: déu de l'amor (anomenat Cupido pels romans).

  • Hèlios: déu del Sol.

  • Selene: deessa de la Lluna.

  • Eos: deessa de l'aurora.

  • Pan: déu dels pastors. (Anomenat Faune pels romans).

  • Hècate: deessa de la bruixeria.

  • Príap: déu dels jardins i de la fertilitat.

  • Hebe: deessa de la joventut.

  • Il·lítia: deessa dels parts.

  • Les muses:, filles de zeus, encarregades de cantar la victòria del seu pare sobre els titans i els gegants, i protectora d'un art o d'una ciencia cadascuna.

  • Les càrites: deesses de la bellesa.

  • Les hores:, que vigilaven les portes de l'olimp i representen el curs regular de la naturalesa i la successió que hi ha a la natura.

  • Les Nimfes:divinitats menors que apareix sovintal voltant de Dionís i representen de forma capriciosa l'activitat de la natura,, defugien la presència dels éssers humans i es refugien la presència dels éssers humans i es fugien en la soletat del bosc.

  • Les Nàiades

  • Els Sàtirs o faunes encarnen la presència masculina de les ninfes

Herois divinitzats

  • Hèracles: déu dels herois i protectors dels homes.

  • Orfeu: déu de la música i inventor de la cítara.

 

bottom of page