ZEUS I EUROPA

Europa, segons la mitologia grega, va ser una gran princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefassa. Algunes històries expliquen, també, que podia haver estat filla de Fèlix.

Segons la llegenda, Zeus es va enamorar d'Europa quan jugava amb les seves companyes i amigues a la platja d'on el seu pare regnava. Quan Zeus va veure aquella bellesa, va témer de que pogués ser rebutjat. Segur amb el que feia, es va transformar en un bonic brau blanc amb banyes semblants al creixent lunar. Havent fet aquesta transformació, va rendir-se als peus de la preciosa donzella.

Al principi, la jove princesa es va espantar, però mica en mica va anar agafant confiança en l'animal. Primer de tot, va optar per acariciar el ventre d'aquell meravellós ésser i per últim, va decidir pujar-li a les espatlles. Ja que Zeus esperava aquesta reacció d'Europa, immediatament es va aixecar i va marxar cap al mar.

Europa cridava i s'agafava amb força a les banyes, però Zeus no es va parar; va entrar salvatjament a les onades i es va allunyar de la terra, fins arribar a Creta. Els germans i la mare d'Europa van sortir en buscant-la desesperadament, però no la van trobar.

Es van dirigir concretament a Gortina (Creta), on es van casar al costat d'una font i uns plàtans beneïts per haver presenciat l'acte diví d'amor. Aquests arbres mai més van perdre les seves fulles. D'aquesta unió van néixer tres fills: Minos, Sarpèdon i Radamantis.