
El mar dels monstres
Percy Jackson 2


























Argument de la pel.licula
Percy Jackson no s'està sentint molt heroic últimament. El fill semidéu de Posidó -déu grec del oceà- alguna vegada va salvar al món, però ara està començant a pensar que potser això hagi estat un cop de pura sort. Per ventura és flor d'un dia ... o vencedor d'una sola missió?
Quan Percy s'assabenta que té un mig germà que és un ciclop, es pregunta si ser fill de Posidó és més una maledicció que una fortuna. Però no té gaire temps per lamentar-se; les fronteres màgiques del Campament Mestís s'estan començant a desfer i una horda de monstres mítics amenaça amb destruir el santuari dels fills dels déus. Són desafiats per un toro mecànic gegant que respira foc que va ser enviat per Luke, conegut com El Lladre del Rayo aterridores criatures marines, un cíclope gegant i altres semidéus en conflicte amb els déus.
Per poder salvar el refugi dels semidéus, Percy i els seus amics hauran de trobar el llegendari i màgic velló Daurat. El seu viatge els porta a Washington, D.C. ia la costa de Florida, on s'embarquen en una perillosa odissea cap a les aigües inexplorades i perilloses del Mar dels Monstres, conegut entre els mortals com el Triangle de les Bermudes, on Posidó no té cap poder i Percy no pot escapar del parany del monstre que protegeix el mar de monstres. Mai abans els riscos havien estat més grans i si Percy no ho aconsegueix, el Campament Mestís deixarà d'existir i tot l'Olimp es vindrà a baix. Percy haurà d'enfrontar al seu major enemic que al mateix temps és el seu avi patern malvat, Cronos El Rei dels Titans.
Gea i Urà
Al principi de tot, hi havia el Caos, d'on va neixer Gea, la Terra, que va tenir a Urà, el deu del cel, amb el qual es va unir i van tenir 12 fills.
Urà creia que els seus fills el supererien i li treurien el seu regnat, així que quan Gea tenia algún fill Urà els tancava a un soterrani.
Desprès de tant de temps Gea va voler salvar els seus fills i va traçar un pla, va fer un forat i els hi va demanar ajuda. Cronos va ser el fill que, va lluitar contra el seu pare i el va vençer.
Cronos i Rea
Apartat Urano del poder de l'Univers, Gea va donar pas a la dinastia del seu fill Cronos, que encara que menor que Tità havia estat l'heroi de la lluita contra el seu pare. Tots dos van arribar a un pacte secret, Cronos seria considerat com sobirà, però a condició que devorés a tots els fills homes que pogués engendrar. Així la successió passaria a la branca primogènita de Tità. Cronos comença doncs el seu regnat amb la mateixa obsessió que el seu pare; eliminar la seva descendència.
Cronos va triar com a esposa a la seva germana Rea. El seu pare, probablement per venjar-se d'haver quedat inútil, li profetizo que al seu torn seria desposseït del tron pels seus fills. Llavors es va transformar en un monarca molt més despòtic que el que havia estat el propi Urà. Per tal de conjurar la predicció, va complir tan exageradament el pacte amb el seu germà gran, que va ser devorant successivament als seus fills -sense distinció de sexes- que hi ha hagut amb la seva dona a mesura que aquesta els anava donant a llum: Hades i Posidó homes, Deméter, Hera , Hestia, femelles. En néixer Zeus, la seva mare indignada, en comptes de donar-perquè s'ho engolís, li va lliurar una pedra embolicada en bolquers i ell, sense pensar-ho, es va empassar l'engany, caient immediatament postrat amb aguts dolors de ventre.
Zeus va créixer en un paratge ocult (del qual les diferents versions conservades -com veurem- no es posen d'acurdo, ni en el nom del lloc, en una cova de l'illa de Creta ?, ni en la forma com va ser criat: ¿ amb la llet de la cabra Amaltea ?, amb la pell es va fabricar un escut protector o ègida) i amb l'ajuda de cert beuratge Cronos va tornar la pedra i tots els fills que havia devorat.
Zeus, ja adult, va entaular contra els seus germans una guerra coneguda com la Titanomàquia, de la qual existeixen diverses versions. La més coneguda relata que en el seu bàndol militaven els seus germans i la Oceanide Estigia (una de les tres mil tres-filles del tità Oceà i la seva germana Tetis), que governava sobre una extensa llacuna subterrània. Els titans i part dels seus fills es van alinear del costat de Cronos. En aquesta lluita monstruosa i sense quarter tremolar el cel, la terra i el mar. Els titans van ser vençuts i llançats al Tàrtar i Cronos va poder ser desterrat a Itàlia gràcies a l'ajuda que van prestar a Zeus i als seus germans els Cíclops i els Hecatonquirs o Centimanos, que van oferir a les divinitats, per haver-los alliberat, terribles armes forjades per elles en el seu tancament: a Hades li van donar un sòlid casc, a Posidó li van armar amb el trident ja Zeus amb el llamp.
Els déus vencedors van ocupar des de llavors l'Olimp i els més importants, que descriurem després, van rebre la denominació conjunta de déus olímpics, que van reconèixer a Zeus com a cap.